dimarts, 27 de març del 2012

INSPECCIÓN SANCIONA COMO GRAVE EL ABUSO EN LA IMPOSICIÓN DE LOS SERVICIOS MÍNIMOS dimarts, 27 març de 2012 Sabemos que habitualmente las empresas pretenden imponer servicios mínimos abusivos que restringen el derecho constitucional que los trabajadores y trabajadoras tenemos para ejercer la huelga. Así, durante la pasada huelga general del 29 de septiembre de 2010, la Fundición FUNOSA impuso unos servicios mínimos sin el acuerdo del Comité de Huelga. Pues bien, la RLT denunció a la empresa por su abuso de derecho y el resultado ha sido la imposición de una FALTA GRAVE por “infracción consistente en establecer condiciones de trabajo inferiores a las establecidas legalmente o por convenio colectivo, así como los actos u omisiones que fueren contrarios a los derechos de los trabajadores reconocidos en el artículo 4 de la Ley del Estatuto de los Trabajadores…”. En este acta de infracción que os adjuntamos parcialmente, se recogen temas tan importantes como que “las facultades de policía (de la empresa) no implican que el empresario pueda fijar unilateralmente estos servicios de seguridad y mantenimiento, las condiciones de la actividad requerida y designar a los trabajadores cuya dedicación se considera indispensable, debiendo para ello contar con el Comité de Huelga dado que el último inciso del art. 6.7 del RD Ley de Huelga 17/1977 fue declarado inconstitucional por la Sentencia TC 11/1981, de 8 de abril”. La empresa “en el ejercicios de sus facultades de policía en el seno de la empresa, tiene la potestad de adoptar, una vez convocada la huelga y durante el período de preaviso medidas: • De seguridad de las personas y de las cosas durante la huelga • De mantenimiento y preservación de los locales, maquinaria, instalaciones o materias primas con el fin de que el trabajo pueda reanudarse sin dificultad tan pronto como se ponga fin a la huelga. “ También dice que “la empresa, sin acuerdo con los representantes de los trabajadores, fijo tanto el número como el nombre de operarios que debían realizar “servicios mínimos” en la huelga general del 29 de septiembre de 2010, sin tener en cuenta que únicamente pueden establecerse servicios mínimos por la Autoridad laboral en aquellas empresas que presten servicios públicos, entendidos como aquellos que permiten satisfacer los derechos fundamentales, las libertades públicas y los bienes constitucionalmente protegidos”. Es muy importante que hagáis difusión de este contenido entre todas las empresas para que se pierda el miedo a secundar la huelga por imposición de supuestos servicios mínimos por la empresa.

dimarts, 20 de març del 2012

Las 10 verdades de la reforma laboral - Capítulo 3

Drets a la vaga
Guia pràctica de la vaga general Aquest dia, has de saber que…. •Totes les persones treballadores tenen dret a fer vaga per a defensar els seus interessos. És un dret reconegut a la Constitució, de caràcter individual, i que no depèn de cap referèndum ni votació col·lectiva. El dret a vaga no es pot sancionar. •La falta d’assistència a lloc de treball per vaga no es computa com a absentisme. •L’empresari no pot substituir els treballadors vaguistes per altres treballadors (ni provinents d’ETT ni de la pròpia empresa). •No és obligatori, però sí recomanable, notificar a l’empresa la intenció de fer vaga. •Les hores no treballades no han de recuperar-se. •El dret a vaga comporta; d’una banda, la pèrdua del salari de la jornada (salari base i complements salarials) i per l’altre, la suspensió de l’obligació de cotitzar a la seguretat social. Què són els piquets? •La publicitat de la vaga forma part del dret a vaga, i la manera de donar-la a conèixer és mitjançant els piquets. Els piquets tenen la funció d’informar sobre els motius de la vaga i són especialment necessaris a les petites empreses on no hi ha representació sindical. A més, donen cobertura als qui tenen dificultats per exercir el seu dret a vaga, pels motius que sigui; per exemple, perquè el seu contracte és temporal o perquè l’empresa els ho impedeix.

divendres, 16 de març del 2012

MANIFEST DEL PROFESSORAT, DEL PERSONAL I DELS PROFESSIONALS DEL MÓN UNIVERSITARI DAVANT LA REFORMA LABORAL I A FAVOR DE LA VAGA GENERAL

1. La crisi econòmica mundial i europea que sembla que no s’acabi mai, va acompanyada d’una crisi política d’idees en la que pretenen convèncer-nos que només hi ha una sortida: la implementació de mesures d’austeritat i de retallades com a únics instruments per redreçar les nostres economies i els nostres països. En aquest escenari, on un 23% d’europeus estan en risc de caure en l’exclusió i la pobresa, i on l’atur juvenil s’enfila fins a límits difícils de creure ara fa uns anys, ens veiem obligats a posar sobre la taula alternatives per sortir d’aquesta crisi. 2. Ja fa temps que les organitzacions sindicals i altres ens de la societat civil, defensem la necessitat de crear més i millors llocs de treball en el marc d’una economia verda, per tal de mantenir la cohesió social, i construir un model productiu basat en la innovació i la competitivitat. Però això no ho aconseguirem si la nostra inversió en I+D és d’un 1,35% del PIB, molt lluny de la mitjana europea de l’1,8% i molt per sota de la mitjana finesa i sueca per sobre del 3,7%. A més a més, cal garantir l’accés a l’educació pública des de l’escola bressol fins a la universitat, doncs això ens permetrà ser competitius en un món global on els països emergents (BRIC) ja no ho són pel baix preu dels seus productes, sinó per la seva qualitat i innovació. 3. A l’Estat espanyol, després de quatre anys de crisi i un canvi de govern les coses no milloren. La taxa d’atur s’enfila fins al 21% i la del col•lectiu dels joves fins al 50%. Aquests es veuen sovint obligats a emigrar, i així ens trobem amb la paradoxa que la generació millor formada de la nostra història haurà de marxar fora per treballar. Augmenten els impostos de les classes treballadores, però no es lluita contra el frau fiscal, que es calcula és de 42.000 milions d’euros l’any 2010, i que cometen majoritàriament les grans corporacions empresarials i les grans fortunes. La classe mitjana, que era la que mantenia els pilars del nostre estat del benestar, s’empobreix mentre els rics blinden el seu capital a les SICAVs i als paradisos fiscals. 4. Davant d’aquestes dades d’atur massiu, el govern del PP presenta una nova reforma laboral, menys de dos anys després d’haver implementat l’anterior. Es planteja la necessitat de facilitar l’acomiadament com a eina bàsica per a crear ocupació, i es precaritza encara més la situació dels treballadors deixant com a residual el contracte indefinit. A més a més, es privatitzen els serveis de col•locació i es permet que les ETT facin intermediació laboral. Això no farà si no ampliar la bretxa social entre els que tenen més formació i un grau d’ocupabilitat més elevat, i els que tenen menys formació i en definitiva menys recursos econòmics. 5. Catalunya no va tampoc en la bona direcció. El tàndem CIU i PP aplica retallades als nostres serveis públics que fins ara estaven fent de xarxa de protecció dels més febles. Així, el Parlament de Catalunya ha obert la porta al copagament sanitari, a la taxa turística, a la de justícia i al cànon de l’aigua, mentre ara fa uns mesos s’eliminava l’impost de successions. 6. Aquest atur massiu només beneficia els qui en l’actualitat volen fer una reforma laboral que augmenti la precarització de les condicions laborals. L’evidència diu que l’atur es reduirà quan el context econòmic millori, i no canviant la regulació del mercat laboral. La negociació col•lectiva es debilita i la balança es decanta a favor dels empresaris. Mirem al nostre voltant i observem les societats on els drets laborals i la negociació col•lectiva es situen en aquests nivells; hi predomina la desigualtat i la vulneració de drets. Mentrestant, en països com Finlàndia el govern promou una reforma laboral amb el consens dels agents socials, per augmentar els subsidis de l’atur, major protecció sanitària i garantir la reinserció laboral dels aturats del país. 7. El nostre model social va enrere i perd drets fonamentals quan es tria el camí per debilitar la negociació col•lectiva i reforçar un model salarial dominat pels baixos salaris. Aquesta reforma renuncia a potenciar l’equitat, la cooperació i la participació per a millorar la productivitat i el benestar social. El camí que enceta aquesta reforma és un futur profundament injust i desequilibrat on la por a perdre el lloc de treball en qualsevol moment serà molt més present en qualsevol relació laboral futura. 8. El treball conjunt i l’organització del col•lectiu treballador és la base de la democràcia, sent aquest l’element necessari pel diàleg amb l’empresariat i l’administració pública. Malgrat es vulgui fer creure que el paper del sindicat no és útil, la seva eliminació és un atemptat a un dels pilars essencials de la nostra societat democràtica. La individualització de les relacions laborals front l’empresari deixa a la deriva els drets del col•lectiu dels treballadors. És per això que la vida sindical és el bastió de la representació del treball col•lectiu. 9. El sector públic ha estat en el punt de mira d’aquells qui primen els interessos privats en detriment dels públics. És excessiva la nostra despesa pública que se situa als mateixos nivells en termes de PIB que les mitjanes europees? No ho és per qui pensa que els serveis públics són la base del nostre model de país. El servei públic busca l’equitat i vol reduir la desigualtat sense prioritzar el benefici econòmic. La privatització dels serveis públics agreujarà les desigualtats aprimant encara més, l’estat del benestar. La societat ha de créixer en drets socials i no només en beneficis econòmics. Els reptes que en aquests moments demanen que ens mobilitzem són els que lluiten contra una societat insolidària, individualitzada i insostenible. Les polítiques públiques que aposten per reforçar el sector públic asseguren l’estabilitat de la societat, pal•liant les desigualtats i el debilitament de la democràcia. 10. Des del món universitari, denunciem la transformació del model que ens volen imposar a través de les retallades del finançament. Un model que s'orienta a la manca de control democràtic, que limitarà l’accés als estudis superiors i que precaritza les condicions de treball. Exigim que els canvis de les nostres universitats s’orientin a la consolidació d'un model social d'universitat pública que garanteixi el seu paper com agent educatiu, social i econòmic. Una universitat amb accés universal, que respongui a les demandes socials de manera eficient i democràtica. 11. Per tots aquests motius, nosaltres, professors i professores d’universitat, personal universitari i professionals del món universitari i acadèmic, volem mostrar el nostre rebuig contundent davant la reforma laboral i el nostre suport a la vaga general del 29 de març. Barcelona, 15 de març de 2012

29 M VAGA GENERAL

Els treballador autònoms catalans se sumen a la vaga general del 29-M La Confederació de Treballadors Autònoms de Catalunya (CTAC – UGT de Catalunya) -juntament amb ASTAC-CONDAL, STAC i FS TRADE-CC.OO.- enregistrarà el proper dilluns, 19 de març, a les 12 hores, al Departament de Treball el preavís d’interrupció d’activitats professionals i de prestació de serveis als autònoms i autònomes de Catalunya per al proper 29 de març. D’aquesta manera, les principals organitzacions de treballadors autònoms de Catalunya mostren la seva voluntat de participar en la convocatòria de vaga general, fent una crida a tots els treballadors per compte propi de Catalunya perquè interrompin la seva activitat professional i les prestacions de serveis a tercers, en les condicions establertes en la convocatòria de vaga feta per la UGT i CC.OO. Amb la interrupció de l’activitat dels treballadors autònoms, la CTAC-UGT de Catalunya i la resta d’organitzacions de treballadors autònoms convocants volen mostrar la seva denúncia de les mesures d’ajust i retallada promogudes pel Govern de l’Estat, que cedeixen a les pressions dels mercats i de les institucions financeres, per tal que la crisi la paguem aquells que no l’hem provocada. Tanmateix, la CTAC-UGT de Catalunya i la resta d’organitzacions d’autònoms convocants volen mostrar també el seu refús a les polítiques pressupostàries restrictives del Govern de la Generalitat de Catalunya, que juntament amb les retallades dels serveis socials bàsics estan conduint de manera progressiva al desmantellament dels sistemes de protecció i cohesió social. Aquestes mesures, a més de repercutir negativament en l’activitat econòmica i en l’ocupació amb caràcter general, posen en risc els serveis públics de qualitat que atenuen unes desigualtats socials cada vegada més profundes, i destrueixen ocupació privada i pública al temps que deterioren les condicions de treball de l’existent. L’efecte directe d’aquestes polítiques en el col·lectiu del treball autònom estan a la vista: a Catalunya, la seguretat social ha perdut 53.020 autònoms i autònomes cotitzants, del 31 de desembre de 2007 al 31 de desembre de 2011. En aquest període el nombre total de cotitzants a la seguretat social ha disminuït un 11,69%, mentre que el d’autònoms i autònomes persones físiques ha disminuït un 14,27%. Preavís vaga general – Treballadors autònoms DIA: 19 de març. HORA: 12 hores. LLOC: Departament de Treball. Sepúlveda, 148-150. Barcelona.

dijous, 15 de març del 2012

Un juzgado de Madrid duda de la constitucionalidad de la reforma laboral (El Pais) El Juzgado de lo Social número 30 de Madrid ha iniciado los trámites para llevar la reforma laboral al Tribunal Constitucional. En concreto, el juez cree inconstitucional varios puntos clave de la nueva norma. El primero, la regulación del despido. Pero, además, cuestiona que se de potestad al empresario sobre los salarios de tramitación cuando un despido sea declarado improcedente y, también, la discriminación que se produce entre los trabajadores con derecho a prestación por desempleo y los que no a la hora de ser contratados. La primera duda que plantea el juez es sobre la vía elegida por el Gobierno para llevar adelante la reforma laboral: el decreto ley. En opinión del magistrado, y según la providencia a la que ha tenido acceso este diario, “faltan los presupuestos habilitantes de fundamento, concordancia y motivación para la modificación completa por vía decreto ley de la regulación del despido”. Al elegir este camino, la reforma laboral entró en vigor el pasado 12 de febrero, apenas dos días después de ser aprobada en el Consejo de Ministros y uno después de ser publicada en el Boletín Oficial del Estado. Posteriormente, el decreto se convalidó en el Congreso de los Diputados y ahora se está tramitando como proyecto de ley. La providencia también señala que existe una “posible vulneración de la igualdad ante la ley” entre los proveedores y los asalariados al cambiar la regulación de los salarios de tramitación. Desde que se aprobó la reforma, si un juez decide que un despido es improcedente, es el empresario quien decide si paga los salarios de tramitación (el sueldo que el trabajador ha dejado de recibir desde que fue despedido hasta que el tribunal dicta la improcedencia del despido) y readmite al asalariado, o si paga la diferencia entre la indemnización por despido procedente (20 días por año trabajado con el límite de 12 mensualidades) e improcedente (33 días con un límite de 24 meses). Antes de la reforma, el empresario tenía la opción de asumir, de hecho, la improcedencia del despido pagando la indemnización correspondiente (el llamado despido exprés), o correr el riesgo ante el juez de que la rescisión fuera declarada improcedente. En este segundo caso tenía que pagar los salarios de tramitación y la diferencia entre la compensación por despido procedente e improcedente. El titular del juzgado de lo social número 30 de Madrid pone en relación este cambio con el “lucro cesante”, un concepto propio del derecho mercantil que establece que cuando se rompe un contrato de forma injustificada entre una empresa y uno de sus proveedores, este último tiene derecho a una compensación por el perjuicio causado. La desaparición de los salarios de tramitación, para el juez, es uno de los principales elementos de inconstitucionalidad de la reforma laboral. Y lo apunta en seis de los ocho puntos de la providencia. De momento, el titular del juzgado lo que ha hecho es dirigirse al fiscal y a las partes afectadas (empresario y trabajadores) para que se pronuncien sobre los puntos que él cree inconstitucionales. Lo hizo el pasado 7 de marzo y ahora tienen 10 días para presentar sus argumentos. Desde el primer día han surgido voces que dudan sobre la constitucionalidad de la reforma laboral. Quienes creen esto critican, entre otros puntos de la misma, que solo las pymes y los autónomos se pueden acoger al nuevo contrato con un año de periodo de prueba y despido sin indemnización alguna. También, al nuevo papel asignado a la Comisión Consultiva Nacional de Convenios Colectivos, que ejercerá de árbitro final en los casos de discrepancia sobre el incumplimiento de convenios cuando las empresas estén en dificultades.